Idea
Festival TNT
Transcripció de la part específica: Entre les joies del festival cal destacar l’única producció de Terrassa de la jove companyia Rectangle Negre amb e seu projecte “Idea”, de producció pròpia, que intenta obrir-se a un mercat internacional pel seu caràcter d’obra de teatre físic, el llenguatge més universal. L’espectacle destaca per ser una proposta arriscada plena d’energia. El seu és un teatre testimoni sobre l’individu davant d’una societat en què les idees originals semblen estar en via morta. Un dels atractius del projecte és la col·laboració de Rectangle Negre amb l’artista plàstic David Corral. La companyia està composta per Gemma Compte, Biel Martínez, Lorena Muñoz i Lluís Ruiz. L’espectacle es va poder veure al carrer amb una gran afluència de públic que va comprendre com la idea es mou entre la realitat i la ficció, entre allò viscut i allò imaginat: un enlluernador exercici que proposa un pas més enllà al tema del paper que juga el pensament en la nostra societat del segle XXI i manté en tot moment en suspens l’espectador.
Crítica Diari de Terrassa – 5 octubre 2016
Terrassa, foco de atención del teatro más innovador
Imatge de portada i imatge central del reportatge. Diari de Terrassa – 4 octubre 2016
De cuándo las ideas artísticas salen del taller de ensayo
Traducció de les parts específiques: Un públic heterogeni va reunir-se al Teatre Alegria, divendres passat, per conèixer què es cou en l’escena teatral, tal i com va dir el director del Caet, Pep Pla, en la presentació de “Micro Arts”. Per l’escenari de l’equipament dedicat per un dia a l’avançament de la creació artística varen passar “A placer”, de La Buena Compañía i “Mos Maiorum” del tàndem Alba Valldaura i Mariona Naudí (ambdós estaran al pròxim Festival TNT 2016), així com també “Bodegó”, de Readymade Productions, “Idea” de Rectangle Negre i Sergi Botella, que treballa amb l’audiovisual.
[…] L’espectacle “Micro Arts” també va servir de plataforma per companyies i artistes de Terrassa com l’agrupació Rectangle Negre la qual va oferir un avançament de “Idea”, una obra sobre el poder i com aquest acaba provocant una revolució a les bases, les mateixes que el van escollir. […]
Notícia Diari de Terrassa – 23 març 2016
Canal Terrassa. Mart3, Micro Arts 2016
Reportatge Canal Terrassa – 24 març 2016
El pitjor assaig
“El rectangle negre”, a Tàrrega
Transcipció: Fira Tàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques que té lloc anualment a Tàrrega el segon cap de setmana de setembre. Fundada el 1981, és un gran aparador d’actualitat escènica, amb interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no convencionals. L’objectiu principal és la dinamització del mercat de les arts escèniques, obrint la porta a la internacionalització de les companyies catalanes.
Vaig anar a fer un volt per Tàrrega per veure uns joves de Terrassa que estan estudiant teatre a Barcelona i que estan relacionats amb el món audiovisual. Aquests joves sortits del batxillerat d’arts escèniques s’estan obrint camí en el tan complicat món de les arts escèniques. Estic parlant de la companyia Rectangle Negre i la seva obra “El pitjor assaig”. El director és Lluís Ruix i els actors i actrius són Biel Martínez, Lorena Muñoz, Gemma Compte, Jordi Garreta i Lluís Ruiz. Estem parlant d’uns joves amb capacitat per emprendre projectes, capaços d’escriure una tragèdia com de viatjar a Londres per veure Liza Minnelli.
El seu és la música de l’atzar. No estaven programats a la zona oficial. Per això ocupaven les places a la zona no oficial, però l’entusiasme i l’alegria que acompanya les seves vides els envoltava tot i no tenir els materials tècnics adequats; la seva ànima i el seu esperit guanyava la materialitat amb l’experimentació joiosa i punyent seducció d’un teatre basat no en la paraula sinó en l’expressió.
L’obra es basa en el gest, el cos, l’expressió, la dansa i la música per parlar-nos de manera molt visual d’una història d’incomunicació entre diferents éssers humans. Una incomunicació de la qual els personatges no són conscients com molts cops nosaltres com a espectadors tampoc.
Cadascú viu pendent del seu jo, dels seus plaers, de les seves cobdícies, del que creues que és una suposada felicitat. Però tot es pot acabar quan la violència de les guerres entra en joc. La mort apareix i aquí podria acabar tot, però l’obra ofereix una segona oportunitat que la vida real molts cops no ens dóna: un renéixer on la comunicació i l’esperança van de la mà.
En ocasions els joves ens sorprenen penetrant en l’àmbit subtilment bell i terrible de l’experiència artística a la qual arriben com a artistes lliures i sense lligams, el seu llenguatge és universal perquè no necessita la cotilla de les paraules. Aquesta és una companyia on resplandeixen la intel·ligència i l’originalitat. “El rectangle negre” construeix meravellosos misteris sobre la desaparició i sobre la vida utilitzant la màgia com a factor sorpresa i la quotidianitat. No és una companyia de dansa contemporània, els seus límits ronden el mim i el treball del gest, aquesta companyia és una rara avis, un treball experimental que opera en una multitud de nivells, l’espectacle atrau i com un imant és impossible d’abandonar a mesura que ens endinsem en ell com a espectadors.
Crítica Diari de Terrassa – 16 setembre 2015
Rectangle Negre 